Francesc Arnau i Chinchilla, poeta valencià i col·laborador en Lo Càntich, revista digital de literatura, art i cultura, en la secció titolada Al Sud del Gran Riu, ens ha condecit una entrevista en la que ens desvetlla els seus sentiments i opinions més profundes envers el món de la literatura.
Francesc Arnau i Chinchilla
1. Què és per a tu la Poesia? I per què Poesia i no una altra manifestació literària, com ara la novel·la o l’assaig, per exemple?
Per a mi la Poesia és com un codi. Un codi que em serveix, entre altres moltes coses, per a comprendre el món, començant pel meu món interior.
En referència a la segona pregunta, et diria que és el que més fàcil em surt. Per a que et faces una idea, és el mateix que, per exemple, al món de l’Atletisme, on per alguns els són molt més naturals les carreres que no pas els llançaments…
Ja m’agradaria poder escriure algun dia una bona novel·la!
2. Com i quan naix la idea d’escriure “L’espill de l’orb”?
“L’espill de l’orb” és una antologia de tota una dècada de Poesia, i la concepció del llibre va néixer després de que el Regidor de Cultura del poble me va proposar participar en les Festes Patronals de l’any 2009 a la “Nit dels Palmitos Blancs”. Vull dir amb això que, si no s’hagués produït aquesta circumstància, el llibre no existiria tal com ara el coneixem.
3. En el pròleg del teu llibre, redactat per un amic i company de professió, Vicent Alonso, es presenta l’obra com una mena d’homenatge a Vicent Andrés Estellés, autor del “Llibre de Meravelles”. Com t’ha influenciat la poesia d’aquest reconegut escriptor? Quins són els que, hui per hui, més t’atrauen en qualsevol gènere literari?
Ja vaig deixar clar a l’epíleg del meu llibre que possiblement, sense haver llegit la poesia de l’Estellés, mai no hagués escrit ni un sol vers. I ho dic convençut, no per un recurs retòric, perquè la poesia que fins aleshores havia llegit, no tenia res a veure amb la del poeta de Burjassot. Ell me va obrir els ulls, i em va fer veure que el poema es podia nodrir de qualsevol cosa, i així vaig mamprendre a escriure els meus propis poemes.
Després he conegut uns altres poetes que també m’han ensenyat moltes coses (Salvat-Papasseit, Ferrater, Martí i Pol, etc.), però no puc negar que l’Estellés és el meu principal mestre.
En els altres gèneres literaris, hi ha molts escriptors que m’atrauen (com tu dius)… Ací tens una selecció:
Julio Cortázar, Jorge Luis Borges, Roberto Bolaño, Javier Cercas, Almudena Grandes, Paul Auster, Heming Mankell, Fedor Dostoievski, Jaume Cabré i un llarg etcètera que es va ampliant amb el pas del temps.
4. El teu poema “Llindar” és un crit d’esperança per aquelles persones que desgraciadament viuen sota la misèria i la guerra. Podria estar inspirat en les revolucions als països àrabs? Què penses sobre el que ha passat i el que està passant actualment?
El poema està inspirat en una fotografia del director de cine i fotògraf iranià Abbas Kiarostami, i molt bé es podria extrapolar a les revolucions actuals dels països àrabs… per què no?
Ara bé! Sóc molt crític amb aquestes “revolucions”, i pense que estan dirigides pels països capitalistes i motivades pels interessos econòmics i de mercat… Mentre no es canvie el tarannà depredador d’Occident, els conflictes seran continus, i el problema amb l’Islam no es va a acabar a curt termini. Tanmateix, els canvis sempre són positius, perquè el punt de partida de tots aquests països és més que deplorable…
5. L’escriptor mexicà Jorge Volpi va publicar una tribuna amb aquest títol: “Un rèquiem pel paper”. Com a conclusió de l’article, cal destacar la següent idea:
<< La posibilidad de que cualquier persona pueda leer cualquier libro en cualquier momento resulta tan vertiginosa que aún no aquilatamos su verdadero significado cultural. El cambio es drástico, inmediato e irreversible. Pero tendremos que superar nuestra nostalgia -la misma que algunos debieron sentir en el siglo XVI al ver el manuscrito de Las muy ricas horas del duque de Berry- para lograr que esta revolución se expanda a todo el orbe>>.
Què penses sobre el futur del llibre, ara que les noves tecnologies pareixen acaparar tots els àmbits, fins i tot la cultura escrita mitjançant la invenció dels llibres electrònics? El predomini d’aquest nou format augmentarà el nombre de lectors o més bé el reduirà?
El problema no és el format, perquè llegir en paper o digitalment és en essència el mateix. Jo vull ser optimista, perquè pense que la informació que reps mitjançant la lectura l’assimiles molt més intensament que no pas tota la que consumeixes pels mitjans audiovisuals. És per això que espere que la lectura (d’una manera o d’altra) mai no desaparesca…
Però sincerament, la veritat és que sóc prou pessimista en aquest aspecte, i crec que d’ací pocs anys els lectors serem una espècie de secta…
6. Al teu poema “Cronos”, es parla sobre l’avui, el demà i l’ahir, i escrius:
«El temps que desitgem és el futur,
ell és la principal raó d’ésser
com un acte de fe antic i obscur».
Com penses que serà el futur -no només em referisc a l’any 2050, on el més probable és que les coses siguen ben diferents, sinó al futur immediat, per exemple, després de les eleccions del 20-N – al nostre país?
Jo pense que després de les eleccions del 20-N no va a canviar res de res. Seran els mateixos els que manen, encara que el president del govern siga un altre, i fins i tot d’un altre partit. Tanmateix, també és cert que la crisi passarà, encara que ja res no tornarà a ser el mateix que abans. Però és molt important que, ben aviat, torne a haver treball per a la gent jove. És de vital importància, i espere que en poc de temps serà així.
7. Al teu llibre trobem poemes inspirats en versos d’altres autors, com “Vent”, inspirat en «Condición de nube» de Octavio Paz; també poemes inspirats en obres pictòriques com “Xiquets jugant”, basat en «Nens a la platja» de Sorolla; i altres molt més personals, com aquest tan sentimental, “Urc de fill”, dedicat a la teua mare. Però, quina podria ser la temàtica general de la teua obra?
Jo crec que a la meua Poesia he tractat tots els temes que de sempre han tractat els poetes, però si vols que et diga un tema específic, és aquest: “LA VIDA”.
8. Un dels últims poemes teus que he pogut llegir, “Tsunami”, llegit a la ràdio de Godella al març passat, és una descripció del desastre que va ocórrer a la central nuclear de Fukushima, al Japó. És la poesia una mostra de la realitat que ens envolta o més bé el bitllet a un viatge fantàstic i allunyat de l’existència?
En el cas del poema “Tsunami” volia mostrar la realitat que m’havia arribat pels mitjans de comunicació, però en uns altres poemes, he intentat expressar quelcom fantàstic… Ja m’agradaria que alguns poemes meus haguéssen estat com un bitllet per a un viatge fantàstic allunyat de l’existència, com dius literalment a la teua pregunta, perquè pense que això és una de les coses més difícils d’aconseguir al món de la lírica.
Elisa Pont